L'entrepà més bo del món
Li passava al pati, li passava al carreró on jugaven a fet i amagar i li passava fins i tot quan anaven d’excursió amb els seus cosins.
La frase que en Xavi escoltava més sovint era:
- Si us plau, va vinga, Xavi, em deixes provar el teu entrepà?
I el Xavi, que no sabia dir que no, acabava fent un gest que ja feia de memòria: trencava un tros de l’entrepà d’aquell dia per oferir-lo content a qui fos que li hagués demananat. La fama del Xavi era prou coneguda per tots els que l’envoltaven, però és molt possible que la cosa no hagués passat d’aquí si no s’hagués fet amic inseparable de la Cinta, la nena amb qui compartia taula.
Tal
i com
ella mateixa li havia explicat, el pare de la Cristina era el cuiner més famós de la gran ciutat on vivien. El seu restaurant de la platja hi
anaven a menjar actors i actrius de cinema, estrelles de futbol i fins
i tot
alguna Família Reial.
Sovint li feien entrevistes per programes de televisió, i hi havia molts llibres i revistes on es parlava dels plats que ell havia inventat. La Cinta estava molt contenta pel seu pare, perquè se l’estimava molt, però la veritat és que trobava a faltar aquells dies.
Quan ella era petita, el pare li preparava l’esmorzar i fins i tot tenia temps de portar-la a l’escola. Ara, ell era un home tan ocupat, que amb prou feines el veia alguna estona i ja mai li feia l’esmorzar.
Però aquell divendres tot seria diferent el pare de la Cinta havia promès recollir-la a la porta de l’escola i anar a fer un llarg passeig plegats. Ja des de les tres de la tarda, notava com si tingués a la panxa una bola d’emoció i tenia moltíssimes ganes que es fes l’hora d’acabar les classes.
Sovint li feien entrevistes per programes de televisió, i hi havia molts llibres i revistes on es parlava dels plats que ell havia inventat. La Cinta estava molt contenta pel seu pare, perquè se l’estimava molt, però la veritat és que trobava a faltar aquells dies.
Quan ella era petita, el pare li preparava l’esmorzar i fins i tot tenia temps de portar-la a l’escola. Ara, ell era un home tan ocupat, que amb prou feines el veia alguna estona i ja mai li feia l’esmorzar.
Però aquell divendres tot seria diferent el pare de la Cinta havia promès recollir-la a la porta de l’escola i anar a fer un llarg passeig plegats. Ja des de les tres de la tarda, notava com si tingués a la panxa una bola d’emoció i tenia moltíssimes ganes que es fes l’hora d’acabar les classes.
Això sí, quan ja sortien, la Cinta li va demanar una mica del seu
entrepà al Xavi, com
sempre. Ell hi estava tan acostumat, que últimament se’ls feia el doble de grans,
perquè sinó no podia gairebé ni tastar-los i es quedava amb gana.
Així que el Xavi i la Cinta, amb la boca plena i els ulls emocionats, van caminar cap a la porta de l’escola, on el famós cuiner els esperava impacient i amb un somriure de pam.
-Què menges, Cinta?
-L’entrepà més boníssim del món, i me l’ha donat el Xavi. El pare es va posar una mica gelós, però va pessigar-ne un tros i aclucant els ulls el va mastegar amb molta cura, assaborint-lo com un savi estudiós.
Pensant com li hauria agrdat a ell haver preparat aquell boníssim entrepà per la seva filla, finalment va dir:
-Tens raó, Cinta. És sens dubte la cosa més bona que mai he tastat. Demà intentaré fer-te’n un tan bo com aquest.
-Quin és el secret dels teus entrepans, Xavi?
-No tin cap secret. Me’ls preparo jo cada dia i m’imagino emocionat el moment en què els desembolicaré a l’hora del pati.
Així que el Xavi i la Cinta, amb la boca plena i els ulls emocionats, van caminar cap a la porta de l’escola, on el famós cuiner els esperava impacient i amb un somriure de pam.
-Què menges, Cinta?
-L’entrepà més boníssim del món, i me l’ha donat el Xavi. El pare es va posar una mica gelós, però va pessigar-ne un tros i aclucant els ulls el va mastegar amb molta cura, assaborint-lo com un savi estudiós.
Pensant com li hauria agrdat a ell haver preparat aquell boníssim entrepà per la seva filla, finalment va dir:
-Tens raó, Cinta. És sens dubte la cosa més bona que mai he tastat. Demà intentaré fer-te’n un tan bo com aquest.
-Quin és el secret dels teus entrepans, Xavi?
-No tin cap secret. Me’ls preparo jo cada dia i m’imagino emocionat el moment en què els desembolicaré a l’hora del pati.