L'Oriol el mag
No ens enganyem! A l’Oriol li havien regalat des de petit jocs de tot tipus, però mai ningú el va veure jugar amb res que li fes tanta il·lusió com el joc de màgia del mag Antoine. L’Oriol perseguia tota la família per casa i els deia sempre una frase que repetia constantment.
- Mira, estigues ben atent, que vaig a fer un truc de màgia. Llavors l’Oriol remenava les butxaques de la seva jaqueta de mag, que era d’una roba brillant i fosca, com aquestes que porten els homes a les pel·lícules quen ballen amb princeses als castells.
Però és que a més, l’àvia de l’Oriol havia cosit a la jaqueta unes estrelles ben grans de roba folrada amb purpurina. I és que, en el joc de màgia del mag Antoine hi havia un llibret on el vell mag explicava als seus alumnes que era molt important que tinguessin una pinta ben llampant i diferent de la resta dels mags del món. I quan el pare de l’Oriol li va llegir el llibret, li va quedar molt clara la idea i no voliaasseblar-se a capmag que haguésexistitmaiabans. L’Oriolrepetiatants i tantscopselstrucs que amb el temps va ser capaç de perfeccionar-ne dos o tres.
- Mira, estigues ben atent, que vaig a fer un truc de màgia. Llavors l’Oriol remenava les butxaques de la seva jaqueta de mag, que era d’una roba brillant i fosca, com aquestes que porten els homes a les pel·lícules quen ballen amb princeses als castells.
Però és que a més, l’àvia de l’Oriol havia cosit a la jaqueta unes estrelles ben grans de roba folrada amb purpurina. I és que, en el joc de màgia del mag Antoine hi havia un llibret on el vell mag explicava als seus alumnes que era molt important que tinguessin una pinta ben llampant i diferent de la resta dels mags del món. I quan el pare de l’Oriol li va llegir el llibret, li va quedar molt clara la idea i no voliaasseblar-se a capmag que haguésexistitmaiabans. L’Oriolrepetiatants i tantscopselstrucs que amb el temps va ser capaç de perfeccionar-ne dos o tres.
Al principi es tractava de trucs senzillets, com aquells en els que el mag és capaç de fer desaparèixer una moneda que algú aguanta ben fort a la seva mà. I aquesta moneda apareix a la mà del mag quan ell es dóna uns copets amb la vareta màgica.
Però la família de l’Oriol no estava preparada pel que va passar un dissabte a la tarda a l’hora de la pel·lícula. Els seus germans estaven apilats al sofà mirant la tela nova que el Pare Nöel havia portat el Nadal passat.
L’àvia seia en una butac i cosia amb les seves ulleres tan gruixudes que se li aguantaven a la punta del nas. La mare i el pare seien al sofà petit. Ella llegia i ell també feia veure que seguia la pel·lícula, però la veritat és que s’adormia com un soc perquè de tant en tant se’l sentia roncar.
Però la família de l’Oriol no estava preparada pel que va passar un dissabte a la tarda a l’hora de la pel·lícula. Els seus germans estaven apilats al sofà mirant la tela nova que el Pare Nöel havia portat el Nadal passat.
L’àvia seia en una butac i cosia amb les seves ulleres tan gruixudes que se li aguantaven a la punta del nas. La mare i el pare seien al sofà petit. Ella llegia i ell també feia veure que seguia la pel·lícula, però la veritat és que s’adormia com un soc perquè de tant en tant se’l sentia roncar.
- Txatxàn! Cantava l’Oriol entrant al menjador amb la seva jaqueta d’estrelles de purpurina, caminant majestuós com un príncep, mentre movia les mans per damunt del cap com si fossin dos molinets.
-Qui vol que faci un truc? Però ningú estava disposat a fer-li cas perquè estaven molt entretinguts amb la pel·lícula i pensaven que ja sabien de memòria tots els seus trucs.
Per això es van quedar de pasta de moniato quan l’Oriol va cobrir la tele amb el seu llençol màgic i, en destapar-la, tothom va descobrir amb sorpresa que l’havia fet desaparèixer.
-Qui vol que faci un truc? Però ningú estava disposat a fer-li cas perquè estaven molt entretinguts amb la pel·lícula i pensaven que ja sabien de memòria tots els seus trucs.
Per això es van quedar de pasta de moniato quan l’Oriol va cobrir la tele amb el seu llençol màgic i, en destapar-la, tothom va descobrir amb sorpresa que l’havia fet desaparèixer.